Tom Wolfe "l'esquerra exquisita"
Nova York, Manhatan, finals dels 70, la ciutat en vertical alberga ocupes d'una neo-aristocràcia transgressora i contracultural, nens i nenes bé amb ganes d'esnifar altres realitats, un petit paradís d'hipocresies i vanitats preparat per ésser captat. La més fresca upper class novaiorquesa es reuneix a luxosos i amplis apartaments (avui anomenats lofts), vestits de Sacks o Barneys per dialogar sobre el seu context polític i social. Tot i el seu estatus, tradicionalment lligat a les més conservadora dreta, ells són d'esquerres i pensen amb una revolució des dels seus sofans de pell, acompanyats de caviar iranià i xampany, of course.
Segurament el camí més fàcil per aquests individus de la beautiful people hauria estat l'escapisme. Un mètode utilitzat amb el que Wilde vestia a les seves criatures durant l'època victoriana per escapar de la realitat més incòmode. Contràriament, aquesta high class esquerrana s'involucra en primera persona convidant als Black panthers, organització afroamericana en defensa del poder negre. Un exèrcit mixta amb presencia mediàtica la qual destacava pel seu cabell afro i vestimenta blau marí i negre. Aquesta tribu de Harlem tenia com a símbol un porc. Curiosament les panteres tenien normes tan estrictes com són la prohibició de les begudes alcohòliques, narcòtics, entre d'altres.
Les panteres no nomès van aconseguir guanyar-se el seu respecte sinó que van arribar allà on més els hi interessava: la propaganda. Considerats un grup activista de risc accepten la invitació de prendre té amb aquest fragment de classe podent, servits per germans i germanes negres, quina ironia! La relació entre ambdós serà la mateixa que una prostituta té amb un client i viceversa.
Tom Wolfe ( 1931, Richmond, Virginia) Peculiar escriptor i periodista, un dandi d'esquerres, clarament demòcrata. En l'àmbit periodístic va impulsar l'anomenat Nou Periodisme, ja iniciat anteriorment pel també escriptor nord-americà Truman Capote. Una tendència revolucionària que ha creat escola, utilitzant en el món de la premsa recursos existents en la literatura, retratant fets escena per escena, introduint noves expressions. Resultat: evolució del llenguatge periodístic.
El Wolfe escriptor destaca pel realisme de les seves narracions descriptives fins al límit. El lector pot plasmar la fidelitat estilística en qualsevol les seves obres sobretot en La foguera de les vanitats i Tot un home. La seva trajectòria es pot dividir en tres etapes: la cultura pop, contra el narcisisme dels 80 i atac polític als lliberals.
Tot i que actualment el senyor Wolfe encara conserva la fama d'esnob i frívol (es canvia de roba unes cinc vegades al dia) apart de la seva vestimenta també li preocupa el seu entorn político-social. Com a vigilant-voyeur de la seva ciutat incondicional el passat any 2006 no tolerà que sir Norman Foster projectés, sota el vistiplau de l'alcalde Bloomberg, una magnànima torre de disseny en una barriada tranquila de l'intocable Downtown. I així que aquest senyor escriptor va fer ús del dret de qualsevol ciutadà del món a dir no. Aconseguí suport d'altres yorkers i va vèncer. Això sí segurament un cop saber que el projecte havia estat desestimat, es canviaria de roba vestint-se amb les millors gales i tot seguit faria un homenatge a la seva amant més fidel.
Anna Bosch Butiñá, filologa i escriptora