Entrevista
Emili Vives, editor naturista
L'Emili Vives és una rara avis en un col·lectiu com la patronal, marcat pel més bel·ligerant conservadorisme social, un empresari contestatari. És d'aquelles troballes genuïnes, similar a les “merles blanques” o als “trèvols de quatre fulles”. Em rep al seu despatx, a la colònia nudista de El Fonoll, en pilota picada. Jo també estic en pilotes; per la qual cosa, penso en el lligam entre l'anarquisme i el nudisme.
La nuesa ens iguala, ens agermana, ens transforma en petites singularitats d'una mateixa pell, la pell primordial i extensa de la Terra. La primera frontera de les diferències socials, l'ostentació del vestuari, desapareix esvaïda per la realitat silenciosa de l'epidermis, per oferir-nos, en tota la seva contundència, un ésser humà sense additius artificials.
Amb la derogació de la llei franquista “d'escàndol públic”, la pràctica del nudisme ja no és cap heroïcitat. Podries passejar-te d'una punta a l'altre de l'estat, amb el cul a l'aire, sense que la policia pogués detenir-te. Però, apart de la possibilitat d'una provocació esmorteïda per una societat que intenta ser cada vegada més lliure, se'ns acudeixen altres raons per practicar el nudisme i amb l'Emili les trobem.
La recerca de l'hedonisme podria ésser-ne una. Res millor per exemplificar-ho que aquesta cita de Charlie Metcalf:
L'església diu que el cos es pecat.
La ciència, una màquina.
La publicitat, un negoci.
El cos, una festa.
L'Emili Vives
Quins són els orígens del nudisme?
El nudisme neix com a moviment reivindicatiu lligat a organitzacions llibertàries i de foment d'un llenguatge universal com era l'esperanto, pensat per fomentar ponts de comunicació i cooperació entre les persones. Un ferment sociològic la cocció del qual s'inicià a finals del segle XIX i a principis del XX.
De tota aquesta cocció, quina seria l'evolució actual?
L'acceptació de la filosofia nudista implica quelcom més que anar despullat; avui dia, el fenomen s'engloba dins una sèrie de reivindicacions i formes alternatives de viure en societat; de tal forma que podem parlar del nudisme com un arbre de moltes branques, l'ordenació de les quals donaria pas al naturisme.
Així doncs, el nudisme, com a instint natural, seria la porta de entrada a una visió més integra de la manera de relacionar-nos amb l'entorn (natural i humà) i amb nosaltres mateixos. Aquesta visió més íntegra és el naturisme, des don es bifurcarien ramals com el vegetarianisme, el ioga, l'ecologia... El nudisme es nodreix de totes aquestes apreciacions d'una vida sana i natural.
Quin és l'estat del nudisme a Catalunya?
Està creixent. Guanya terreny en la gent la percepció d'una necessitat urgent de canvi d'hàbits. Sedentarisme, desordres alimentaris, compulsions consumistes... són plagues d'una societat que reclama un canvi de rumb. A la colònia, El Fonoll, proporcionem l'oportunitat d'aquest canvi de rumb. El menjador és vegetarià, i el cafè i el tabac n'estan exclosos.
A que creus que es deguda aquesta inèrcia vital que ens impossi-bilita per prendre altres camins més raonables?
Hi ha molts poders interessats en preservar aquesta forma de vida basada en la celeritat, en la ceguesa, en tirar endavant a qualsevol preu, en no aturar-se, en no mirar enrere, no fos que decidíssim canviar. Un dels mètodes del poder per narcotitzar la població és impedir que l'individu prengui consciència del seu cos, ja sigui a través de la simple nuesa o de la sexualitat.
Malgrat assoliments socials innegables, el tabú del sexe segueix imposant els seus estereotips alenat per sectors socials ultra-conservadors, que en els darrers anys han augmentat la seva força a tot el món occidental. Wilhelm Reich, reputat psicòleg d'origen austríac emigrat als Estats Units i autor de llibres com La Revolució sexual o La funció de l'orgasme -Editorial Paidós-, fou apartat de la psicologia oficial per les idees incòmodes que defensava.
Reich argumentava sobre la necessitat d'orgasmes freqüents i satisfactoris, per tal d'assolir l'estabilitat emocional i psicològica imprescindible per enfrontar-nos al món com a persones adultes. Tanmateix, defensava que algunes malalties mentals provenien d'una repressió sexual interdependents d'una repressió social.
Als anys 50 fou empresonat, moriria a la penitenciaria de Lewingsburg a Pensilvania. La fi tràgica de William Reich és un exemple de com són de poderosos els grups conservadors, i del que pot significar “baixar la guàrdia” davant la pressió social retrògrada d'estaments coneguts per tothom.
Com a conquesta de la llibertat individual que suposa el nudisme, quina valoració fas dels anys foscos de reivindicació i repressió?
Practico el nudisme des dels quinze o setze anys, sempre en llocs solitaris. No he set un lluitador. La meva aportació al nudisme ha estat la creació de la colònia nudista El Fonoll.
Parla'ns de la colònia, com varen ser els inicis?
El Fonoll va sorgir d'un poble en ruïnes. Les obres per rehabilitar les cases s'iniciaren l'any 95. Actualment, la continuïtat de les obres es troba aturada. L'alcalde i el secretari de Passanant intentaren extorsionar-me, em demanaven deu milions de les antigues pessetes com a condició per facilitar-me els permisos d'obres; després de la meva negativa rebaixaren la quantitat a cinc milions.
Vaig posar aquesta història de corrupció administrativa en mans de la fiscalia. Totes les peticions de permisos per construir ens han estat denegades, les raons de l'ajuntament només s'emparen en el “silenci administratiu”. Estem pendents de judici.
Creus en una resolució judicial favorable?
No ho sé. L'hostilitat de l'administració és molt forta, malgrat les dues resolucions del Parlament de Catalunya que protegeixen les activitats nudistes. La negació sistemàtica per tal d'assolir subvencions de la Comunitat Europea ( el programa Leader) és constant.
Per exemple, l'ajuda europea per la instal·lació energies renovables que situa totes les despeses superiors a 300.506 euros com a beneficiàries d'un 30% a fons perdut, ens ha estat denegada. Tot hi que, les nostres instal·lacions en plaques solars i molins de vent, superen aquesta quantitat.
Com a impulsor de moviments d'apostasia, quina és la teva implicació en la lluita per la separació de poders església-estat? Consideres la batalla contra el rigor del plantejament religiós un deute ineludible del lliure pensament associat al nudisme?
Sens dubte. Una religió que t'ensenya a avergonyir-te del teu cos és intrínsecament perversa. Amb coherència en aquest ideari soc president de dues institucions: L'Ateneu eclèctic i lliberal d'ateus i agnòstics i de l'Ateneu naturista cultural i lúdic. A l'Ateneu eclèctic les nostres activitats van des d'una pàgina web on pots descarregar-te la fulla de sol·licitud d'apostasia, fins la tramitació de les mateixes en el bisbat pertinent.
El bisbat accepta a tràmit les apostasies?
Els primers anys sí. Avui, a la vista del nombrós plec de sol·licituds, no accepten cap baixa. Parlen de fets consumats, d'evolucions històriques inamovibles. On s'és vist un club o institució que no permeti la baixa dels seus socis? Davant de tanta barra, només ens queda la baralla judicial. Però això vol temps, paciència i diners. La cúpula eclesial confia en la manca d'aquests factors, per tal de dissuadir a l'apòstata.
Emili Vives és propietari de l'editorial Cedel. Parla'ns de la teva faceta com a editor, quina és l'orientació de l'editorial?
La meva intervenció a Cedel té només dotze anys d'antiguitat; però pensa que ens férem càrrec d'una editorial amb més de cinquanta anys d'història, amb un miler de títols publicats. En quan a l'orientació, les temàtiques van des de el naturisme, l'ecologia, la poesia, l'assaig, l'electrònica o la psicologia. Les publicacions sempre es fan en llengua català. Es clar, hem de començar preservant el més proper.
Serafí Gimeno, escriptor i divulgador mediambiental
correu-e serafi_gimeno@yahoo.es