Històries de l'imaginari
Paisatges encantats
En els límits de l'univers tangible, existeixen indrets com Stonehege o les ruines romàniques de Berry Poneroy -també a Anglaterra-, on es produeixen fissures que trastoquen la nostra percepció d'un món ordenat, regit per la immutabilitat de les lleis físiques i que esquerden l'estructura d'una realitat objectiva i catalogada per dos segles de ciència empírica. Pedres megalítiques carregades d'energies tel·lúriques, abadies i castells en ruïnes on s'hi passegen inquietants presències psíquiques o les mateixes Estunes i tot el seu repertori de llegendes sobre fades, formen part d'una tradició rica i imaginativa que ens parla tant de les societats on es desenvolupen aquestes històries, com de la possibilitat d'establir nous coneixements sobre l'experiència humana.
Massa crítica
La interpretació dels fòssils ens fa pensar que la vida va necessitar l'establiment d'una massa crítica per poder avançar, d'una sopa de bacteris dissolta en un oceà primitiu a l'espera del punt d'ebullició, provocat per una demografia exorbitant que va fer possible la conjunció favorable d'unes innovacions biològiques, que permeteren la complexitat i diversitat presents avui en dia. Al miracle que ens portà de la petúnia a l'home i de la sequoia a la formiga.
Microorganismes digitals
La població humana fa molt que ha arribat a la seva pròpia massa crítica -gairebé 7.000 milions d'habitants afegits a un consum humà, des dels anys 80, un 20% més alt que la renovació dels recursos naturals- Quin pot ser el resultat d'aquest fet -deixant de banda el col·lapse que s'acosta- l'elevació a un estadi humà superior?, o podríem establir dins els límits de la realitat la materialització de corrents psíquics, per mitjà de pensaments invocats de manera grupal, al més pur estil dels contes i novel·les de Phillip K. Dick?
Corrents psíquics
Alguns pensadors opinen que la materialització d'aquests corrents psíquics existeix des de fa milers d'anys. Per Plató, la idea es trobava per sobre de la matèria. Per al filòsof, com més abstracte era un pensament més possibilitats tenia de certesa, per damunt de mecanismes de confirmació com podien ser l'experimentació i el contrast. Nogensmenys, el filòsof grec fou el responsable de l'actualització de la idea de l'ànima en l'àmbit del món occidental, fins el punt que el cristianisme abandonaria la creença en la resurrecció dels cossos per adoptar la visió platònica de la pervivència en el més enllà.
El concepte de l'ànima, es considera una idea principal dins el cabdal dels corrents psíquics, Plató depuraria aquesta idea animista fins a convertir-la implícita a la totalitat del món: ànima mundi. "Aquest món és un veritable ésser vivent, amb ànima i amb intel·ligència... un ésser vivent únic i visible, que conté tots els altres éssers vivents". Afirmacions que troben referències modernes en la hipòtesi Gaiana de l'ecòleg James Lovelock.
Segons el psicòleg Carl Gustav Jung, els corrents psíquics trobarien traducció en el concepte d'arquetip. L'arquetip com a paradigma, com a sistema d'idees modeladores d'actituds individuals assimilables dins el conjunt més ample del sistema social capaç d'encabir cadascuna de les imatges constitutives d'un inconscient col·lectiu comú a tota la humanitat, especialment dotat per manifestar-se en el món simbòlic dels somnis, contingut en llegendes i mites. Des del clàssic hel·lènic dels Argonautes fins als contes tradicionals de fades i nans.
L'assagista Patrick Harpur va més enllà de la idea de Gustav Jung sobre el poder simbòlic dels mites, sobre la influència de l'arquetip en l'inconscient col·lectiu. Segons Harpur, la imaginació engendrada per l'ésser humà es troba en el mateix nivell de realitat que la taula periòdica o els problemes econòmics per arribar a finals de mes. Els mites estableixen una relació de simbiosi amb una experiència humana de somni i imaginació; fins al punt que, en el cercle de les seves mútues necessitats, la imaginació engendrada per l'ésser humà, es troba suficientment dotada per incidir sobre la realitat a través de corrents psíquics inmensurables.
Una relació de dependència responsable de que, quan els mites són ignorats, els personatges que hi viuen es rebel·lin contra els homes, obligant-los a viure desagradables experiències. Continuant amb l'estudi de l'escriptor anglès, els mites han adquirit una existència autònoma o simplement són indissociables de la mateixa existència humana. Com a éssers vius, els mites evolucionen, prenen cos en diferents personatges al llarg de la història, d'acord amb els canvis socials del moment. Tanmateix, les fades, les visions marianes, els monstres lacustres, els OVNIS o el llenguatge iconogràfic inscrit en els camps de civada, són manifestacions d'un mateix fenomen que Harpur anomena daimònic.
Sorprenent imatge captada per Joan Viñals, un capvespre a l'estany
Manifestació daimònica en forma de monstre lacustre?
Les seves conclusions poden semblar radicals per una ment educada en el racionalisme però en un món excessivament ensopit representen un exercici imaginatiu necessari. No oblidem que la natura utilitza l'instrument de la fantasia humana, tant per reconeixers a si mateixa com per perllongar la seva obra de creació.
Per ampliar els límits de la realitat, l'equip de banyoles.info realitzà una sèrie de fotografies a l'enclavament de les Estunes en hores propicies (coincidents amb la caiguda del sol). Que cadascú jutgi el que pot apreciar a les imatges. No es pot negar que en un indret adequat i carregats d'una actitud receptiva, els resultats poden ser sorprenents. Podem veure com alguna cosa fa un esforç per aparèixer a les fotografies. La materialització d'un corrent psíquic pot ser?
Serafí Gimeno, escriptor i divulgador mediambiental
correu-e serafi_gimeno@yahoo.es