El·lipsis
Introducció
El cinema és un invent del S.XIX que es desenvolupà com a expressió artística durant el S.XX, arribant fins i tot a envellir-se en poc més de 100 anys. Possiblement podríem adjudicar-li la jubilació anticipada amb l’arribada de la televisió i dels dispositius propis del vídeo. Ara sembla que té els dies comptats amb l’acceptació global d’Internet i l’era digital. Però més que parlar sobre la mort del cinema, hauríem de dirigir aquests pensaments cap a conceptes més interessants com són les reencarnacions, transformacions i/o mutacions. De la mateixa manera, hauríem de separar el món de l’espectacle amb el món artístic, encara que sovint van agafats de la mà. Vivim en uns moments d’hipòtesis, de múltiples possibilitats. Vivim en una el·lipsis temporal.
Aquest espai vol reflexionar al voltant de la imatge en moviment perquè tot sembla indicar que l’entrada del S.XXI és una pura transició, un pont entre dos segles. Precisament tot indica que la televisió serà un dels mitjans més perjudicats perquè tan sols cal observar-la i comparar-la. Fins i tot el mòvil sembla tenir moltes més possibilitats... Però alerta perquè de moment continua sent l’opi del poble, l’arma de doble tall, l’aparell manipulador del poder (o de les multinacionals), la caixa tonta. Caldrà estar atents.
Albert Martí