En el punt de mira
El neobrutalisme paisatgístic al Pla de l'Estany | per Salvador Salrà
L'empresa Estudi Ramon Folch va rebre l'encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP) de redactar un pla director urbanístic per a la comarca del Pla de l'Estany. Davant d'això, associacions veïnals i ecologistes van agrupar-se en una plataforma d'entitats a fi d'elaborar un conjunt de propostes adreçades als redactors del PDU en defensa d'un model territorial sostenible. Passats dos anys, ha sortit a la llum un pla director polèmic que no acaba de fer el pes als ajuntaments, als pagesos, als veïns ni als ecologistes.
Els motius són varis: el PDU preveu augmentar l'edificabilitat a tota la comarca, projecta carregar-se una part de les millors terres de conreu situades a Cornellà de Terri a favor d'un nou polígon industrial, pretén imposar una variant a la GIP-5121 , rebutja el tramvia, ignora olímpicament els horts mil·lenaris de Banyoles i obvia el parc natural de la conca lacustre de l'estany. Tants despropòsits junts no s'entenen a menys que sapiguem qui és Ramon Folch i a qui serveix en realitat.
En una recent entrevista a la publicació institucional de Red Eléctrica de España, Entrelíneas, se'n poden extreure unes quantes conclusions. Ramon Folch, “líder” intel·lectual del moviment sostenibilista, titlla als opositors de la MAT de miserables egoistes. De fet les declaracions del doctor Folch són el titular de la mateixa entrevista: “La oposición a la línea de interconexión con Francia no es de izquierdas ni de derechas, es un caso del más miserable egoismo personal”. També afirma que el moviment d'oposició a la MAT és ideològicament irrellevant. Al cap i a la fi hi ha maneres poc intel·ligents d'imposar les pròpies idees com les úniques acceptables i una d'elles és entrar en el joc de les desqualificacions per anular al contrari.
Llavors el “socioecòleg” pica l'ullet a les nuclears quan li pregunten, “¿cómo lo resolveremos entonces? Por una parte, tratando de poner en valor otras formas de energía, como las geotermicas, y por otro lado, a pesar de toda la conflictividad que tenga, con la energía nuclear”. Avui en dia se sap el “valor” de fer, mantenir i desmantellar una central nuclear que genera uns residus conflictius durant milers d'anys. En el cas de Txernòbil la conflictivitat es patirà durant segles en forma de contaminació radioactiva i es deixarà de generar una riquesa inquantificable. Potser seria just que les 6.700 tones acumulades de moment a Espanya de residus d'alta activitat s'emmagatzemessin a les finques dels defensors de la causa nuclear per així donar més “valor” al seu patrimoni i donar sortida a un material conflictiu. En síntesi, el més miserable egoisme envers a la vida el divulguen uns inconscients fomentant l'energia nuclear.
Però no tot són males notícies, a Espanya les renovables van guanyant terreny. En efecte, s'està exportant electricitat des del 2004 amb tres centrals nuclears menys sense funcionar. Indubtablement les fonts renovables són el camí a seguir, un camí més net, més segur i més respectuós amb la vida. Al capdavall ens pretenen endossar un pla director representatiu en molts aspectes d'un neobrutalisme paisatgístic en consonància als temps en que vivim. Tecnòcrates que des d'un despatx de Barcelona obvien la sensibilitat territorial dels habitants de la comarca i eludeixen moltes de les receptes bàsiques cap al camí a la sostenibilitat, com l'opció del tramvia Banyoles-Girona. De fet cal pensar que la mobilitat sostenible només la consideren els països avançats.
A continuació un altre tema important, també per treballar-hi a fons, esdevé la defensa dels horts i recs de Banyoles contra l'especulació urbanística. En una de les fases prèvies a la redacció del PDU, la Plataforma d'entitats, en reunions i per escrit va demanar la protecció dels horts i els recs. Atès que el PDU no els considera com a una part integral del paisatge de Banyoles amb uns valors concrets, la Plataforma d'entitats ho ha tornat a demanar en forma d'al·legació i s'hi ha afegit ICV, a més de presentar una moció al Ple de l'Ajuntament.
De moment cap consistori banyolí ha estat capaç de portar a terme un pla de protecció dels horts i recs. Fins i tot, s'ha incomplert reiteradament l'acord de l'agenda 21 que te per objectiu conservar la zona d'horts situats dins de la trama urbana del municipi. Tanmateix la Generalitat de Catalunya, impulsora del PDU del Pla de l'Estany ha obviat de manera flagrant un patrimoni excepcional i un paisatge singular.
Davant de la manca absoluta de sensibilitat de les institucions polítiques catalanes representades per uns partits allunyats de la ciutadania, aquells disposats a defensar la preservació dels horts i recs de Banyoles, tenen l'alternativa d'adreçar una petició al Parlament Europeu. Un dels drets fonamentals diu que qualsevol ciutadà de la Comunitat Europea, a títol individual o conjuntament amb altres, pot exercir el dret de petició al Parlament Europeu en virtut de l'article 194 del Tractat CE.
Un model de petició podria ser el següent:
Dada la escasa sensibilidad por parte de las administraciones locales catalanas en materia de medioambiente, acudo a ustedes cursándoles la presente petición que trata sobre los huertos de Banyoles (Girona, España) que corren un serio peligro de desaparecer. Durante centenares de años los huertos han formado un espacio fundamental para el desarrollo de la ciudad. Su origen se sitúa en el siglo IX y se debe a la creación, por parte de una comunidad de monjes benedictinos, de una red de canales construidos con travertino, que permiten aprovechar el agua para usos agrícolas e industriales. La principal singularidad de los huertos de Banyoles lo constituye la red de regadío. Su simplicidad y eficacia ha hecho posible su conservación durante más de mil años sin sufrir cambios importantes. Desgraciadamente, la especulación urbanística está comportando la paulatina regresión del espacio agrícola. Las directrices urbanas municipales son propicias a su desaparición, pues califican las zonas de huertas como urbanizables en su totalidad y en cuanto a las leyes autonómicas catalanas como el PDU (Pla Director Urbanístic del Pla de l'Estany, en fase de aprobación) sigue en la misma línea de no protegerlos.
Los huertos de Banyoles no son un simple trozo de tierra en donde poder urbanizar sino que son algo más, pues generan unos valores que hay de proteger y conservar:
Valores históricos y culturales: constituyen un patrimonio etnológico de primer orden ya que representan una gran acumulación de cultura tradicional popular transmitida de generación en generación, y por los diversos elementos vinculados al sistema de regadío y a la red de canales como las paredes de travertino, las compuertas, las lavanderías o los puentes.
Valores medioambientales y paisajísticos: la combinación de huertos, árboles frutales y el agua hace que sea un espacio con una singular diversidad natural, genera un paisaje urbano más diverso y de más calidad y además tiene una importante función de contención urbana y de anilla verde. También constituye una reserva de biodiversidad pues se cultivan muchísimas especies, algunas de ellas variedades locales con un importante interés genético.
Valores sociales y productivos: es un lugar de ocupación y de ocio de muchas personas, especialmente gente mayor, y produce alimentos sanos y de calidad para el autoconsumo o para los mercados locales. Además los huertos tienen una fuerte potencialidad pedagógica, educativa y lúdica.
Valores terapéuticos: La práctica hortícola favorece una vida sana, permite recobrar el equilibrio mental, aumenta la autoestima, la autoconfianza, estimula las relaciones sociales y ayuda a reducir el estrés.
En caso de llevarse a cabo los planes urbanísticos de las huertas, probablemente se vulneren actos legislativos de la UE : directivas de impacto ambiental, de aguas residuales o convenios, como el Convenio Europeo del Paisaje -Florencia 20 octubre de 2000-.
De momento cabe destacar una vulneración flagrante: los compromisos del Ayuntamiento de Banyoles hacia la Agenda 21, un programa que tenía por objetivo conseguir un municipio equilibrado y sostenible desde el punto de vista económico, social y ecológico. El Plan de Acción Local aprobado por unanimidad por el pleno del Ayuntamiento en el año 2004, incluye en su apartado 4.4.2. el objetivo de conservar la zona de huertos que se encuentran dentro de la trama urbana del municipio de Banyoles. Su ejecución a dos años vista nunca se ha llevado a cabo. Como ustedes muy bien saben los intereses económicos urbanísticos en España no suelen respetar objetivos de sostenibilidad medioambiental y de responsabilidad social.
Por todos los motivos anteriormente expresados les ruego que procedan a las acciones necesarias para proteger los huertos vinculados a la red de canales que están bajo la amenaza del fuerte desarrollo urbanístico en que está sometida la ciudad de Banyoles. En especial las medidas de protección habrían de aplicarse a las siguientes zonas de huertas: Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Guèmol y Mas Riera.Formulari electrónic per presentar una petició davant del Parlament Europeu.
Articles anteriors
- Mori la ignorància
- Una manera de llençar diners públics a les escombraries
- El llegat urbanístic d'ERC aixeca polseguera
- Carta oberta al Director del Consorci de l'Estany
- Unes reflexions en veu alta
- L'Autèntica República
- 100 dies de gràcia? Ni sommiar-ho
- De bones i males persones
- La frase
- Sobre la deslleialtat i el falsejament de dades