En el punt de mira
Mori la ignorància! | per Salvador Salrà
Darrerament han aparegut nous episodis d'exaltació sobiranista teatralitzats per un partit excloent que busca el conflicte a través del llenguatge de la violència. Doncs sota la metafòrica incitació al magnicidi, s'intueix un revival al més pur estil Losantos. Un intent d'induir durant les festes nadalenques al consum de la crispació enlloc del cava i els torrons. És obvi que el respecte per a la diferència i el dret a decidir dels pobles no es pot retardar, mental ni pràcticament a base d'expectoracions incendiàries sinó que ha d'esdevenir un procés de diàleg pacífic, didàctic, conciliador i democràtic.
Dit d'una altra manera, bordar exabruptes a qui et dona de menjar esdevé contradictori, tal com ser un antimonàrquic que gaudeix dels privilegis d'una poltrona sufragada pel regne d'Espanya. En canvi la coherència la trobarem entre ciutadans, com el cas de l'independentista objector d'una mesa electoral. Les seves conviccions li costaran un judici i potser una condemna a la presó.
Però tornant als exabruptes metafòrics, hem de pensar que la seva naturalesa respon a una estratègia per captar vots i guanyar protagonisme mediàtic. També pot respondre a un escàs argumentari polític, a poques llums, com la ridícula pretensió republicana d'exigir parlar en català a la monarquia i a l'estament militar. Així, doncs, en què quedem, som a dins o a fora d'Espanya? República o monarquia?
Tot plegat apunta a més capítols del serial d'uns, ideològicament penjats al divuit, mal negociants i que es mereixen un altre suspens clamorós. Recordem els 21 milions d'euros perduts dels pressupostos generals que anaven destinats a Catalunya. En definitiva, els estirabots d'un partit endogàmic amb una clara vocació a representar-se a si mateix i a la seva militància, consulteu enllaç de subvencions, fan pensar en la impossibilitat d'una autèntica modernització social i ecològica del nostre país.
Articles anteriors
- Una manera de llençar diners públics a les escombraries
- El llegat urbanístic d'ERC aixeca polseguera
- Carta oberta al Director del Consorci de l'Estany
- Unes reflexions en veu alta
- L'Autèntica República
- 100 dies de gràcia? Ni sommiar-ho
- De bones i males persones
- La frase
- Sobre la deslleialtat i el falsejament de dades