En el punt de mira
L'autèntica República | per Salvador Salrà
A la República de Plató, el filòsof ja advertia de la nòciva influència dels diners sobre els governants que havien d'exercir sense propietats, ni riqueses. Si de la utopia platònica passem a la realitat actual, quan gairebé exhaurit el filó de l'esclat urbanístic aflora una veta alternativa d'enriquiment ràpid que consisteix en substituir el buidatge competencial de les diputacions per un buidatge de les arques públiques.
Un clar exemple el tenim en el cas de la Diputació de Girona, controlada per republicans i socialistes. Quan aliments bàsics s'apugen un 18%, en una escalada de salaris baixos, impostos alts i vivenda pels núvols, els que manegen els fils d'un ens molt lucratiu, en un acte de justicia social vers a si mateixos s'apujen la nòmina més d'un 40% i amb el vist-i-plau de la resta de grups polítics.
Enric Vilert, qui presideix el tinglado, cobra 8.700 euros més que el president d'Espanya. Vilert, un republicà, dels millor pagats, no gosa contestar les cartes trameses de ciutadans indignats que demanen justifiqui la seva nòmina. Aquest desig excessiu de diners, a què respon? Estem davant d'una nova forma de robatori amparada per la legalitat vigent? Serà que una part dels nostres polítics són una colla de vividors i que ens carreguen una tremenda despesa improductiva? La qüestió principal rau en l'elevat cost que suposarà per a la ciutadania mantenir aquesta gent els propers quatre anys, parlem d'uns 4.144.000 euros, o sigui 800.000.000 milions de les antigues pessetes. Com es justifica que el salari real dels catalans ha pujat un 1,9% de mitjana els ultims 10 anys i els d'aquesta gent més d'un 40% en un any?
Pel que fa a Banyoles, tenim a dos il·lustres membres del selecte club de sous estratosfèrics, de l'esquerra galàctica, al més pur estil del Reial Madrid però amb la diferència que en una entitat paga l'afició i en l'altre ho fan els nostres impostos. En el cas del senyor Jaume Sitjà com a vicepresident del tinglado, cobra uns 70.000 euros l'any per un costat, això sense sumar dietes a 100 euros i assistències a les comissions informatives que comporten un plus de 793,66 euros per ser exactes. I de l'altre, suposo, caldria afegir el que cobra com a regidor de l'oposició a l'Ajuntament de Banyoles, 228,8 euros al mes.
El segon privilegiat, el senyor Miquel Aguirre, gaudeix d'un càrrec de confiança com a director d'àrea de cultura que ens costa 58.000€ l'any, i això porta a preguntar-me: què coi deu fer a la Diputació? Se sap de la seva afició a escriure en un bloc, que espero no si dediqui en horaris feiners. Ara be, si ho fa, de ben segur tindrem el banyolí blocaire més ben pagat de tot l'estat espanyol, quasi com guanyar un premi Planeta i cobrar-lo a terminis.
Així doncs, a l'Espanya post-colonial i monàrquica tan denostada pel diputat Joan Tardà, hi hauriem d'afegir les maneres de fer d'una facció dels seus companys de partit. El salari mig general a Catalunya és de 22.548 euros anuals. Només una èlit cobra unes renumeracions com els vip's de la Diputació: directius d'empreses, alts executius... Estem en mans d'uns que diuen Espanya és fracàs, quan en realitat l'únic fracàs palpable és el de la Catalunya que ells lideren: un descontrol fenomenal a rodalies, infraestructures imposades que generen oposició ciutadana com el TAV (tren d'alta velocitat) o la MAT (línia de molt alta tensió).
Ja ho deia el President Maragall: "Catalunya és una dona maltractada" i qui la governa n'és part -maltractadora-. Uns sous insultants que provoquen un rebuig, que no té aturador, dels catalans i catalanes vers la seva classe política. En l'assalt a la Diputació de Girona queda clar el model ideològic d'ERC: la construcció d'una nació sobirana, cohesionada i moderna en que els polítics prioritzen la defensa de la seva propia butxaca i el deteriorament del sistema democràtic. Tal i com està el pati, l'estelada millor canviar-la pel símbol de l'euro, el de l'Autèntica República.