En el punt de mira
L'autèntica República | per Salvador Salrà
A la República de Plató, el filòsof ja advertia de la nòciva influència dels diners sobre els governants que havien d'exercir sense propietats, ni riqueses. Si de la utopia platònica passem a la realitat actual, quan gairebé exhaurit el filó de l'esclat urbanístic aflora una veta alternativa d'enriquiment ràpid que consisteix en substituir el buidatge competencial de les diputacions per un buidatge de les arques públiques. + info
Llibreria-cafè
Un itinerari fotogràfic a través dels llibres | per Anna Bosch
Normalment, el lector típic no acostuma a comprar llibres de fotografia. He de dir, en primera persona que jo tampoc n'era consumidora fins que un dia de la meva adolescència la meva mare em va regalar un llibre de finals dels 70 anomenat Las mejores fotografías del siglo XX, un llibre editat per Club de Vanguardia. En un primer moment nomès em vaig fixar amb la coberta, gastada i gris. La forta mala olor de resclosit i les pàgines esgrogueïdes no convidaven a obrir-lo. + info
El·lipsis
Teleporqueria | per Albert Martí
La perversitat d'alguns mitjans de comunicació i, especialment d'alguns programes televisius, ha arribat finalment a cobrar-se una vida. La senyora Patricia Gaztañaga i la productora Boomerang TV no han disparat a ningú, però qui pot negar el seu grau d'irresponsabilitat?
Els fets han arribat una vegada més per la nostra caixa oberta al món, la que sempre ocupa un lloc destacat i privilegiat dels nostres menjadors... + info [versió flash] + info [versió html]
Una mirada al món
La incertesa de l'estabilitat | per Mariona Canals
Com cada dia, avui m'he llevat i he anat a buscar el diari mentre passejava el gos. Com cada dia ha sortit el sol. Els botiguers obrien les persianes i els cotxes han començat a circular per anar cap a la feina o per portar els nens l'escola. He llegit que els russos estan emplenant els rebostos de casa seva, i no per l'hivern fred que els espera com he pensat jo en un principi, sinó per la pujada de preus dels aliments.
+ info
Discos Rovira
Pobre Javier | per Francisco Rovira
Nacimos el mismo día, con dos horas de diferencia. Los dos éramos listos, bueno él un poco más que yo. Ambos estudiábamos el bachillerato en los jesuitas de Sarrià, en Barcelona. Por aquel entonces mis padres se beneficiaron de mi tía Pepa Rovira casada con Pere Comalada, un adinerado industrial textil barcelonés. No tenían hijos y se ofrecieron a acogerme durante tres años. + info