En el punt de mira
L'euro visió d'esquerra, un estil clar de fer política | per Salvador Salrà
En Joan Julià candidat al primer premi a l'euro visió, ara entona una folklòrica tonada estiuenca exaltant les essències lingüístiques. Certament no es tracta d'una performance als aphònica sinó d'un guirigall anomenat Banyoles 2011-Bañolas 1942, a fi d'entabanar als quatre despistats que han oblidat la remor de la prepotència desacomplexada dels republicans quan manegaven els fils de l'Ajuntament de Banyoles. El certamen musical, dirigit per una comparsa d'arrepapats a les mamelles de l'administració pública, busca mantenir la dinàmica interdisciplinar de càrrecs, privilegis, subvencions i nòmines d'àmplies mires del conjunt local ERC Banyoles.
Julià, membre destacat de la banda, gaudeix del privilegi d'un càrrec de confiança a la Diputació de Girona, sense saber ningú ben bé què hi toca, però ens consta que guanya uns 60.000 eurets l'any. Perquè la pela és la pela i la prioritat sigui com sigui consisteix en quedar-se ben escarxofat allà al seient, malgrat es tinguin dubtosos coneixements de solfeig. Les partitures de l'últim fulletó republicà contra l'ajuntament sonen a plagi, perquè la mateixa cançoneta denunciant l'ús propagandístic de la revista municipal El Pregoner, ara Banyoles informació, en època d'eleccions ja la van piular un altres grups (Diari de Girona, 24 de maig de 2007)+info.
Deixant de banda les necessitats pressupostaries d'en Julià i la seva dubtosa ètica, caldria a continuació comentar la confusió mental i el deix apocalíptic que traspua aquesta formació. Els mals presagis d'ERC de “que vénen temps en que ens juguem el futur de la nostra llengua”, i de “la roda de premsa amb la Federació Espanyola de Futbol on l'alcalde”, Miquel Noguer, “va parlar en espanyol”, tot plegat pura demagògia. En aquest cas els desmemoriats d'esquerra no diuen que l'inefable “... tinent d'alcalde Joan Julià parlar en espanyol en diferents actes oficials dels mundials i demanar perdó abans de parlar en català” (El Punt, 3 d'agost de 2004) +info. En conclusió, el ferm compromís del suposadament militant nacionalista Joan Julià en defensa de la nostra llengua a l'hora de la veritat es va reduir a una humiliant baixada de pantalons.
Si a més a més hi afegim altres assumptes relacionats amb el progrés que ha experimentat Banyoles sota l'impuls d'esquerra republicana, com el contenciós administratiu de Can Castanyer i la Cooperativa , el nyap de la remodelació de la plaça Major -ara ha aparegut una nova patologia i parts del paviment s'enfonsen-, la política de portes obertes a la construcció forassenyada, l'anar apedaçant el Pla General sense cap ni peus, les maneres poc dialogants amb els veïns que recorden èpoques predemocràtiques, la venda de patrimoni municipal - l'escorxador - per sufragar despeses comuns o l'estrepitós conveni del gimnàs de la Vila - de moment 120.000 euros que de fer-se efectius contribuiran a l'enriquiment d'un particular sense la ciutat rebre'n cap contraprestació - ja tindrem enllestit el recull de totes les receptes de la tieta Francisqueta, i que acertadament la gran majoria de banyolins van manifestar amb delit el rebuig als immenjables cuinats republicans.
A part de temes gastronòmics i de personal amb rotija, a propòsit de la celebració del 50è aniversari del col·legi Mn. Baldiri Reixach, i al voltant de la recreació d'una aula franquista al centre de Banyoles, explicar que a part de menystenir la llei de la Memòria Històrica , resultava ofensiva. Si trobaven a faltar explicacions de com va repercutir en l'educació dels banyolins el nacionalcatolicisme, de quines depuracions a nivell de professorat es van portar a terme, en què consistia l'adoctrinament a dins de l'escola, quins eren els mètodes educatius dels professors afins al règim, etc. En definitiva, mancava una reflexió didàctica a fi de restituir la memòria moral d'una època fosca que esperem mai més torni a repetir-se.
Articles anteriors
- El neobrutalisme paisagístic al Pla de l'Estany
- Mori la ignorància
- Una manera de llençar diners públics a les escombraries
- El llegat urbanístic d'ERC aixeca polseguera
- Carta oberta al Director del Consorci de l'Estany
- Unes reflexions en veu alta
- L'Autèntica República
- 100 dies de gràcia? Ni sommiar-ho
- De bones i males persones
- La frase
- Sobre la deslleialtat i el falsejament de dades