Entrevista a Joan Julià - ERC
1.- Expliqui quines són les prioritats que Banyoles necessita.
El nostre projecte que vol seguir amb coherència la feta fins ara, i
sobretot millorar aquells aspectes que calen, la plantegem a través de
més de 300 propostes concretes i possibles, de les quals 15 d'elles
les considerem claus, o més prioritàries:
1. Més i millors equipaments
Més i millors equipaments per a la ciutat: els equipaments per a tothom són una prioritat per al nou projecte de govern d’Esquerra. Alguns es podran posar en funcionament de forma immediata, d’altres caldrà iniciar la seva planificació:(estació d’autobusos prop del centre,Sala Polivalent de l’Ateneu,El centre cultural de la Cooperativa,El tercer pavelló de Banyoles,Can Quim del Rec, un nou Centre d’Educació Ambiental,La remodelació del Museu Arqueològic Comarcal,Una nova piscina municipal, en col.laboració amb l’Ajuntament de Porqueres,Recuperació de Can Sisó de Guèmol com a centre de col.leccions locals i espai de tradicions i patrimoni oral,Una nova escola bressol a Can Puig completada amb serveis educatius destinats a la infància (centre obert, centre d’atenció precoç,Un nou centre de primària, a prop de la carretera de Vilavenut, El gimnàs del CEIP Baldiri Rexac) + prioritats
2.- Quin marge té l'ajuntament per assolir nous projectes amb un
deute a les esquenes de 14.000.000€?
El problema no és la quantitat sinó el percentatge admès en funció
dels ingressos que obté l'Ajuntament. L'esforç per millorar les
subvencions que rep l'Ajuntament i el límit que permet la llei, que
mai, en aquests darrers anys s'ha superat, pot continuar fent avançar
la ciutat, perquè si volem que la ciutat millori, cal utilitzar tots
els mecanismes possibles perquè el ritme d'inversions no s'aturi.
3.- Si tenim en compte que les previsions del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques eren per a la comarca de
3.270 habitatges fins el 2026... Considera un creixement sostenible
la previsió de construir a Banyoles 2.000 habitatges en els propers
cinc anys?
Aquesta dada no és correcta. L'hauríem de contrastar bé en funció del
creixement de l'entorn, de la comarca, del que disposi el que
nosaltres plantejarem a través del pla estratègic....
En tot cas, abans de planificar un creixement d'habitatges cal fer una
previsió d'equipaments i zones verdes, i altres zones d'ús comú,
aspectes que no s'han tingut en compte i que ara la ciutat ho paga
car. Els equipaments que falten a la ciutat són un deute de tots els
ajuntaments que hi ha hagut a la ciutat.
4.- Ens podria explicar l'embolic de Can Castanyer, la Cooperativa
i el contenciós administratiu?
Segons el Pla General vigent a la Cooperativa s'hi poden fer una
sèrie d'habitatges, a l'estil dels ja construïts a l'edifici veí.
Nosaltres plantegem un canvi de la ubicació de l'equipament: passar la
zona d'equipament previst a Can Castañer a la Cooperativa. Ens sembla que això és estratègic, per la ubicació al costat del monestir, per la possibilitat de crear una gran plaça entre els 2 equipaments, per
crear fluxos de creació i dinamisme cultural al bressol de la ciutat,
en un extrem del barri vell... A més es crea un gran dit verd entre
Can Teixidor del Terme i la Cooperativa amb recuperació del rec i el
seu entorn com a zona verda.L'altra part de la història és que l'espai d'habitatge es trasllada a l'actual espai de Can Castañer i que el que estava previst com habitatges aïllats (cases amb jardí per entendre'ns) es converteixen en habitatges de diferents alçades que suposen una planificació molt diferent de l'actual. Després de 24 anys de Pla General aquest sector no s'havia pogut tirar endavant i ens sembla que el planteig que proposem és una bona opció, que segurament caldrà acabar de polir.
5.- Considera convenient preservar el conjunt d'horts i la seva
xarxa de recs de la pressió urbanística i donar una oportunitat a
les generacions futures perquè en puguin gaudir?
I tant, i tenim moltes propostes en aquest sentit. A partir de
divendres, primer dia de campanya electoral es poden consultar al
web www.joanjulia.cat. I només per dir un exemple, plantegem que els espais d'hortes que s'hagin de perdre es compensin en altres zones. I sobre els recs, evidentment, hem donat prou mostres pràctiques i objectives que som defensors de la seva protecció, manteniment i conservació. I també de la seva difusió perquè forma part de la identitat de la nostra ciutat.
6.- Hi ha solució pel que fa a la pedra que s'engruna a la nova
plaça Major?
La pedra no s'engruna. La pedra és natural, per prescripció del
Departament de Cultura en tractar-se d'un espai protegit des d'un
punt de vista patrimonial. I justament perquè és un element natural
reacciona davant les agressions (metereològiques, de vehicles...)
Les peces que es trenquen o són defectuoses es canviaran.
7.- Davant l'augment d'abstenció, què n'opina de donar més poder i
participació als ciutadans sota diferents fórmules com per exemple
els pressupostos municipals participatius, o que les ordenances
municipals s'hagin de sotmetre a l'aprovació dels ciutadans?
Ja he comentat abans que la participació ciutadana és una de les
nostres propostes claus. Ho ha estat fins ara, i el balanç de la
feina feta és a l'abast de tothom, i ho serà en el futur, en el cas
de continuar estant en el govern de la ciutat.
8.- Per aprofundir més en la transparència, creu necessària una
llei d'accés a la informació pública (som un dels quatre països
d'Europa que no la tenim), és a dir, impulsar mesures per divulgar
els plans generals i fer-los comprensibles, difondre alhora els
convenis urbanístics i tota la tramitació que se'n derivi, les
modificacions de les obres i la seva justificació?
Tot això ja és possible ara. EL problema és que no sempre els
mecanismes d'informació pública, al.legació... són prou coneguts o
utilitzats per la gent.
L'administració municipal és per definició, i en el meu cas per
convicció, pública,i que estem al servei de la gent forma part de
l'essència de la nostra feina i responsabilitat.
9.- Si tenim en compte la demostrada relació planta aquàtica i
qualitat de l'aigua, quina serà la seva política ambiental a
l'estany i a la vegetació que l'envolta en particular?
Preferiria que consulteu tot el que plantegem en relació a la
protecció de l'Estany, al web www.joanjulia.cat En tot cas, el programa LIFE de la Unió Europea que acaba enguany ens ha marcat les actuacions fetes en els darrers anys, i també marca les
línies del futur.
10.- Com s'imagina la ciutat en un futur?
Aquesta resposta no la vull contestar jo sol, perquè la ciutat
serà com la gent vol que sigui. L'Ajuntament té una part de
responsabilitat, però tots els que hi vivim també. Perquè la ciutat
sigui millor depèn de tots, no només d'un Alcalde o d'un equip de govern. En tot cas, és l'Ajuntament qui ha de liderar els desitjos
de la majoria de la ciutat i ha de tenir la capacitat d'escoltar-la.
Escoltar tothom, no només a una part.