De Banyoles a Marràqueix
Un professor de literatura espanyola de l'institut comentava que en la ruta de l'heroi, en l'àmbit literari, és bàsic el pas pel desert, imatge simbòlica del viatge introspectiu cap a un mateix. I des del cel nord-africà mirava cap a la terra marró envoltada d'esveltes palmeres on hi regnava un clima semi-desèrtic.
Pocs minuts desprès de tocar de peus a terra em rebia el cor de Marràqueix: la plaça Djemaa el Fna. Fruita fresca, marisc fregit, carn crua en espera, fum perfumat, serps hipnòtiques, gent bategant a ritme d'infinits tambors...
Ganes d'ésser una reina mora i perdre'm en les mil i una nits. La ciutat dorm de dia i de nit es posa les seves millors gales, amaga secrets inconfessables, eterns pecats eterns i perverses passions. Un carnaval venecià s'intueix rera les cortines de la lluna. Sonarà a tòpic però...de Marraqueix al cel!!
Anna Bosch Butiñá
