Entrevista a Jordi i Àngel Rodríguez, promotors d'Alma Cubrae
La pesta negra, la crema d'heretges, el vassallatge del sistema feudal, el dret de cuixa, les guerres de religió... L'edat mitjana és el període més tenebrós de la història europea i alhora el que més fascinació desperta en l'imaginari col·lectiu.
Alma Cubrae són un grup de tretze membres dedicats a organitzar espectacles medievals (lluites d'espases, trobadors, dracs, bruixes, inquisidors i tota una escenografia de l'època) per les diferents fires de Catalunya que intenten reconstruir aquell llegendari període, pel gaudiment d'un públic entregat.
Àngel i Jordi Rodríguez Portella són els dos germans promotors del grup, una unió representada pel símbol d’Alma Cubrae: dos lleons esquena contra esquena, alçats sobre les potes del darrera i envoltats per un cercle solar.
Què significa Alma Cubrae?
Jordi: “cobrador d'ànimes”. Una tasca burocràtica reservada a dimonis menors. La frase funcionava també com a crit de guerra. L'exclamació, reproduïda en el camp de batalla, tenia el seu impacte. “Vinc a cobrar la teva ànima”, diria un guerrer embogit i disposat a matar o morir.
Per què heu triat l'edat mitjana pel vostre espectacle? Per què aquesta època en particular i no un altre?
Àngel: A part de ser la que més ens motivava, la recreació medieval és la que té més demanda. Tot i així, estem pensant en organitzar lluites de gladiadors. El món romà gaudeix d'un públic nombrós.
L'èpica del cavaller té a veure amb aquesta fascinació?
Jordi: Sens dubte. Però, apart de l'esperit del guerrer, de l'heroi defensor d'uns principis de pau i justícia, l'època estava farcida d'altres personatges, igual de sucosos. El noble, superb i despòtic, la intransigència de l'inquisidor, la poesia del trobador, la fe cega del monjo, la marginació del leprós. Un retaule de la condició humana, de fàcil trasplantament a la societat actual.
Us confeccioneu el vestuari i les armes. Es una tasca complicada i cara?
Àngel: Més que cara, laboriosa. Vol moltes hores. Per la construcció de l'armament, ballestes, espases..., tant com de les armadures, cuirasses i cotes de malla, ens assessorem convenientment. Intentem fugir de l'estereotip hollywodià, ser fidels amb la història. Si bé, es cert que trampegem amb la funcionalitat i la comoditat; per exemple, tenim dos tipus d'escuts: un per lluitar, pesant i reforçat, i l'altre, més lleuger, per fer bonic.
A quantes poblacions heu portat el vostre espectacle i en quines teniu previst actuar?
Jordi: A Llorà, al Festival Terra de Trobadors de Castelló d'Empúries, a la Fira Medieval de Calonge, Santa Llogalla... Tenim previst actuar a Besalú, a la Fira Medieval de Calella de Mar...
Quin ha estat el repte més gran que heu hagut d’afrontar al llarg de les vostres gires?
Àngel: Ens varem estrenar al Festival Terra de Trobadors de Castelló d'Empúries, la fira medieval més important de Catalunya. Va significar un esforç considerable, donat que tinguérem que preparar el material a corre-cuita. Els detalls de l'armament, el vestuari i un cap de drac molt realista. L'esforç es traduí en tres dies d’experiències magnifiques.
Com respon la gent al vostre espectacle? Quina acollida us dispensa?
Jordi: Per descomptat, el públic més agraït és la mainada. Sobre la reacció del públic al nostre espectacle, tenim l’anècdota d’una fan alemanya que ens segueix en les nostres gires. Com àvida lectora de llibres d’aventures sobre aquest període, considera que les nostres actuacions recreen l’esperit medieval tal com se l’imaginava.
L’edat mitjana va ser una època molt negra i al mateix temps molt mitificada, en el sentit heroic de l’existència. A què cregueu que es deguda tanta falera per aquest període de la història?
Àngel: L'influència del cinema, el còmic i la literatura ha estat decisiva. Pensem en el Capitán Trueno les seves aventures captivaren als nostres pares, o en el fenomen planetari del Senyor dels anells. Encara que, ambdos exemples pertanyen a una interpretació de l'edat mitjana de caire fantàstic. Però, què no consisteix en això tota mitificació?
Quin és el personatge medieval que més us apassiona? Real o literari.
Àngel: Els personatges de Dragón Lance. Pertanyen a l'antic gènere de “novel·les de cavalleries”, avui anomenades "d'espasa i bruixeria”.
Jordi: El personatge de Joana d'Arc, per la seva càrrega d’heroina i màrtir. I pel que fa a les versions cinematogràfiques del personatge, em quedo amb les del director Luc Besson, amb John Malkovich i Dustin Hoffman en el repartiment.
Combineu la vostra dedicació al món de l’espectacle amb un altre vessant: la defensa del patrimoni natural. Com a militants de l’associació de Defensa de la Vall de Miànigues, com veieu el creixement urbanístic de Porqueres?
Àngel: Des de la nostra posició d’afectats pel desenvolupament del POUM, hem hagut de mobilitzar esforços per la preservació del paisatge; això ha influenciat en les nostres gires, obligant-nos a suspendre actuacions.
Jordi: L'urbanització de la Vall de Miànigues i la construcció del seu “valor afegit”, la variant Oest, obeeix a una política clarament especulativa. Una política sobre dimensionada i forassenyada que no considera l’aplicació dels paràmetres de sostenibilitat, signats pel mateix ajuntament de Porqueres a través de l'Agenda 21.
Com descriuríeu la política urbanística que s’està executant arreu de l'estat, fent ús d’una terminologia o temàtica medieval?
Jordi: El paisatge és com una donzella llançada per un rei sense cor, els polítics, en braços d'un ogre, els promotors immobiliaris; per tal que sigui violada sistemàticament.
Àngel: Una verge immolada en les dents d’un drac, en ares del Producte Interior Brut.
Si poguéssiu traslladar-vos a l'edat mitjana amb una màquina del temps, quin rol escolliríeu? El noble, el monjo, el guerrer, el guerrer-monjo, el camperol servil o el camperol sublevat?
Àngel: El guerrer.
Jordi: el camperol sublevat.
Alma Cubrae manté viu l’esperit d'Ivanhoe, el Princep Valent o Tirant Lo Blanc, malgrat la ridiculització que va fer Cervantes del gènere de “novel·les de cavalleria”, a despit de la crema d'aquest tipus de llibres perpetrada pel capellà i el barber del poble, d'on era originari Alonso Quijano. En un món d'estomacs agraïts, de gent acomodatícia i servil, la gosadia del Quixot agafant embranzida contra la impostura dels molins de vent, és més necessària que mai. Reivindicar l'honor i la tasca del cavaller, pot ser una qüestió tant de simbolismes com de pura supervivència. Davant els “muchos entuertos que desfacer”, mantenir les espases ben altes pot convertir-se en molt més que una forma de viure.
Serafí Gimeno, escriptor i divulgador medi ambiental serafi_gimeno@yahoo.es
