Menu:

 

 Abocador de Puigpalter  

Enllaços

arrow Ecohabitar
arrow NO MAT
arrow Euroecolecon

Exposició

arrow El 95%

 

ill titleEl‭ 95% de la comarca sense protegir

‭Les conseqüències de la deixadesa institucional en matèria de medi ambient queden paleses en la present exposició, un 95% del Pla de l'Estany no està sota la figura PEIN (Pla d'espais d'interès natural).

‭Un exemple proper el trobaríem en la colònia de gavians intel·ligents i supramunicipals que s'engreixen gràcies a les escombraries dels banyolins. No enterrar ràpid les deixalles fa que Puigpalter constitueixi una font d'aliments de primera mà per aquestes aus.

Ja podem malbaratar diners públics amb làsers, ultrasons i altres enginys que no funcionen, no siguem mesells. Per estalviar maldecaps i frustracions a qui són "responsables", caldria tenir present estudis com el del biòleg Marc Bosch, entre molts d'altres i replantejar aspectes del model de gestió dels residus municipals.

El tema em porta a dues reflexions:

‭1- Quines garanties sanitàries existeixen quan milers de gavians mengen a l'abocador i pernocten a l'estany. A l'estiu molta gent es banya i caldria saber fins a quin punt les restes fecals que suren per les aigües són innòcues.

‭2- L'impacte paisatgístic de milers d'aus a l'abocador transmet una pèssima imatge turística de la comarca.

‭A qui tantes medalles es penja recordar que estem a la cua en superfícies certificades com a ecològiques amb gairebé 20 ha, un 0,05% de la superfície del Pla de l'Estany. En primer lloc hi figura el Pallars Sobirà amb 13.082 ha, un 32,3% de superfície (Dades CCPAE, 2005).

‭Un altre tema greu i sense solucionar és el dels purins. Segons dades de l'oficina Comarcal del Pla de l'Estany del Departament d'Agricultura,
‭Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, l'any 1997 hi havia més d'un milió de caps de bestiar.

Les dejeccions van comportar‭ 2.682.317 kg de nitrogen en un any. L'any 1997 va produir-se un excedent de 996.887 kg de nitrogen. L'únic municipi de la comarca que no va sobrepassar el límit va ser Crespià. En l'altre extrem Cornellà de Terri va generar 364.239 kg de nitrogen excedentari. Camós va generar el triple del nitrogen recomanable amb 191. 584 kg.

‭A data d'avui les nombroses fonts de la comarca tancades sota el cartell de NO POTABLE em fan sospitar el pitjor.‭

Salvador Salrà

Entrar a l'exposició