Porqueres, prop de can Morgat

Menu:

 

 

 

Prop de Can Morgat

 

 

 

 

 

 



 

AL·LEGACIONS QUE FONAMENTEN LA SOL·LICITUD DE REVISIÓ D'OFICI DEL PLA ESPECIAL DE CAN MORGAT


Les al·legacions, raonaments i fonaments de la sol·licitud d'iniciació del procediment de REVISIÓ D'OFICI del Pla Especial de Can Morgat, que es demana a l'Ajuntament de Porqueres, són els següents:

1. D'acord amb el que estableix l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en la redacció del precepte donada per la Llei 4/1999, de 13 de gener:

"1. Las Administraciones Públicas, en cualquier momento, por iniciativa propia o a solicitud de interesado, y previo dictamen favorable del Consejo de Estado u órgano consultivo equivalente de la Comunidad Autónoma, si lo hubiere, declararán de oficio la nulidad de los actos administrativos que hayan puesto fin a la vía administrativa o que no hayan sido recurridos en plazo, en los supuestos previstos en el artículo 62.1.
1. Asimismo, en cualquier momento, las Administraciones públicas de oficio, y previo dictamen favorable del Consejo de Estado u órgano consultivo equivalente de la Comunidad Autónoma, si lo hubiere, podrán declarar la nulidad de las disposiciones administrativas en los supuestos previstos en el artículo 62.2".


En concret, segons estableix l'article 62.2 de la mateixa Llei 30/1992, de 26 de novembre, relatiu a les causes que provoquen la nul·litat de ple dret de les disposicions administratives, entre les quals es troben els instruments de planejament urbanístic:


"2. También serán nulas de pleno derecho las disposiciones administrativas que vulneren la Constitución, las leyes u otras disposiciones administrativas de rango superior, las que regulen materias reservadas a la Ley, y las que establezcan la retroactividad de disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales".

És precisament aquesta causa, la vulneració de les lleis i altres disposicions administratives de rang superior per part del Pla Especial de Can Morgat -com s'argumentarà més endavant- la que comporta que aquest Pla Especial estigui viciat de nul·litat de ple dret.

2. Els vicis de nul·litat absoluta o de ple dret, segons la doctrina jurídica i la Jurisprudència del Tribunal Suprem, són vicis no reparables pel transcurs del temps, en tant que aquests comporten de ple la il·legalitat de les disposicions administratives, i, entre elles, dels instruments de planejament urbanístic. Són, més en concret, vicis que trascendeixen l'interés particular i afecten l'interés general, els interessos públics, l'ordre general o ordre públic segons el Tribunal Suprem. Així, entre altres, segons la Sentencia del Tribunal Suprem de 17 de març de 2001 (RJArz. núm. 2746/2001), l'esmentat article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, regula una acció de nul·litat de caràcter imprescriptible, per la qual " no existe plazo alguno, ya que en este precepto se concede una acción para que, fuera de todo recurso de naturaleza administrativa ordinario o extraordinario, y sin sujeción a los plazos de interposición de los mismos, la Administración autora de un acto o disposición general inicie el procedimiento revisorio en él regulado, lo siga por todos sus trámites y lo ultime con una resolución en la que la pretensión de nulidad ejercitada sea objeto de una decisión, contra la que, si es desestimatoria, pueda el interesado acudir a la oportuna revisión judicial " (Fonament Jurídic 3º).

3. Una vegada posada en coneixement de l'Administració pública -en aquest cas, de l'Ajuntament de Porqueres- la possible nul·litat de ple dret d'un acte administratiu, disposició administrativa o instrument de planejament, aquesta Administració -l'Ajuntament de Porqueres- té la obligació d'iniciar el procediment de revisió d'ofici legalment previst, sol·licitant del respectiu òrgan consultiu -en aquest cas, de la Comissió Jurídica Assessora- el corresponent dictamen de caràcter vinculant i procedir, a continuació, a l'emisió de la resolució final del procediment. Existeix una obligació legal de les Administracions públiques, segons Jurisprudència del Tribunal Suprem, d'anul·lar qualsevol disposició nul·la de ple dret o il·legal, amb un inexcusable deure d'emisió de resolució expressa, és a dir, de pronunciament al respecte.

4. Les causes concretes que determinen la nul·litat de ple dret del Pla Especial de Can Morgat consisteixen en la vulneració de Lleis i disposicions administratives de rang superior ; entre altres, les següents:

A . En primer lloc, el Pla Especial de Can Morgat vulnera el Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refòs de les Disposicions Legals vigents a Catalunya en matèria urbanística , derogat recentment per la Llei catalana 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme. Els preceptes en concret que es vulneren de l'esmentat Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, són els següents:

Article 117:
"Constituiran el sòl no urbanitzable:
a) Els que el Pla no inclogui en algun dels tipus de sòl a què es refereixen els articles anteriors.
b) Els espais que el Pla determini per otorgar-los una especial protecció, als efectes d'aquesta Llei, a raó del seu excepcional valor agrícola, forestal o ganader, de les possibilitats d'explotació dels seus recursos naturals, dels seus valors, paisatgístics, històrics o culturals o per a la defensa de la fauna, la flora o l'equilibri ecològic".

Article 118:
"1. En els municipis que no tinguessin Pla General Municipal d'Ordenació, el territori es clasificarà en sòl urbà i en sòl no urbanitzable.
2. Constituiran el sòl urbà els terrenys que per comptar amb accès rodat, abastament d'aigua, evacuació d'aigües i suministrament d'energia elèctrica o per estar compresos en àrees consolidades per l'edificació al menys en la meitat de la seva superfície, s'incloguin en un Projecte de delimitació, que, tramitat per l'Ajuntamentd'acord amb l'article 59 d'aquesta Llei, serà aprovat per la Comissió d'Urbanisme, previ informe de l'Entitat Local competent.
3. Constituiran el sòl no urbanitzable els altres espais del terme municipal ".

Article 128:
"1. Els terrenys que es clasifiquin com a sòl no urbanitzable en el Pla General o per aplicació de l'article 118 estaran subjectes a les limitacions que s' estableixen en l'article 127 d'aquesta Llei.
2. Els espais que per les seves característiques segons el Pla General haguin de ser objecte d'una especial protecció als efectes d'aquesta Llei, no podran ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació del seu destí o naturalesa o lesionin el valor específic que es volgui protegir
".

Article 127:
"1. Mentre no s'aprovin Programes d'Actuació Urbanística, els terrenys classificats com a sòl urbanitzable no programat estaran subjectes a les següents limitacions, a més a més de les que resultin aplicables en virtud d'altres lleis:
a) Hauran de respectar-se les incompatibilitats d'usos senyalades en el Pla General.
b) No es podran realitzar altres construccions que les destinades a explotacions agrícoles que guardin relació amb la naturalesa i destí de la finca i s'ajustin en el seu cas als plans o normes de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, així com les construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, entreteniment i servei de les obres públiques. No obstant, es podran autoritzar, seguint el procediment previst en l'article 68 d'aquesta Llei, edificacions i instal·lacions d'utilitat pública o interés social que hagin d'emplaçar-se en el medi rural, així com edificis aïllats destinats a vivenda familiar on no existeixi la posibilitat de formació d'un nucli de població. En aquest supòsit, en el moment de l'autorització, es tindran en consideració els efectes sobre el medi i les explotacions rurals i forestals.
c) Els tipus de les construccions hauran de ser adequats a la seva condició i situació aïllada, d'acord amb les normes que el pla estableixi, quedant prohibides les edificacions característiques de les zones urbanes.

[...]".

I, article 141.1:

"1. [...] En sòl no urbanitzable no es podran realitzar parcel·lacions urbanístiques . [...]".


El Pla Especial de Can Morgat vulnera els anteriors preceptes legals, doncs, segons el seu article 3, "té per objectiu el d'ordenar i regular els usos i destinacions d'aquest sector inclòs en la delimitació provisional del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN), establint el mecanisme que permet obtenir-ne, via cessió, la titularitat pública de l'àrea compresa entre la carretera de circumval·lació i l'estany; àrea que pel seu alt valor natural o paisatgístic mereix ésser protegida i preservada de qualsevol intromissió artificial. Al efecte, per la obtenció del sòl de cessió, s'autoritza en la resta del sector de propietat privada la implantació de tres vivendes en sòl no urbanitzable (una per cadascun dels tres propietaris del sòl), dins de les corresponents finques rústiques, que s'obtenen per segregació de la propietat original d'acord amb les determinacions d'aquest mateix pla".


Aquest precepte del Pla Especial contradiu les previsions legals del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, en relació amb el règim jurídic del sòl no urbanitzable , en tant que es redacta amb la finalidad d'establir una cessió de terrenys que no es preveu en la legislació urbanística i que té per únic objectiu permetre als propietaris dels terrenys l'edificació en sòl no urbanitzable. Es a dir, la legislació urbanística no preveu cessions, ni obligatòries ni gratuïtes, en sòl no urbanitzable i d'aquí que el mateix Pla Especial, en desenvolupament de l'articule 263 de les Normes Subsidiàries de Planejament del municipi de Porqueres disposa que " Aquest Pla Especial d'iniciativa pública es desenvoluparà seguint els criteris amb els quals s'ha redactat l'acord entre l'Ajuntament i els propietaris de l'àrea denominada Can Morgat ". Per tant, el Pla Especial el que en realitat fa es supeditar els interessos generals inherents a la protecció de l'estany i el seu entorn a un acord privat amb els propietaris, que consisteix en la cessió, no d'acord amb Dret, d'uns terrenys que tenen ja un règim d'especial protecció en tant que integrats en la zona de protecció del PEIN -tal i com es reconeix en el mateix Pla Especial-, a canvi de la obtenció d'autoritzacions d'edificació en sòl no urbanitzable. En definitiva, en aquest punt el Pla Especial, així com les mateixes Normes Subsidiàries de Planejament del municipi de Porqueres, ratllen la il·legalitat doncs constitueixen una autorització general d'edificació en sòl no urbanitzable.


Es, més concretament, aquesta autorització general d'edificació en sòl no urbanitzable (sòl rústic, en concret) de 3 vivendes la que considera una flagrant vulneració de les previsions de l'esmentat Decret Legislatiu . Aquesta norma legal prohibeix taxativament la formació de nuclis de població en sòl no urbanitzable (article 127.1) i a ningú escapa que la construcció de les 3 vivendes, "tres habitatges unifamiliars" segons el Pla Especial (article 17), en parcel·les mínimes de 45.000 m2 (article 17) constitueix la creació d'un nucli de població. A més a més, en aquest mateix punt es suma una segona vulneració del Decret Legislatiu 1/1990, en tant que expressament es prohibeixen les parcel·lacions en sòl no urbanitzable (article 141.1) i el Pla Especial, en el seu article 17, realitza una parcel·lació expressa seguint, a més a més, els paràmetres dels nuclis de població quan estableix el règim de les segregacions: "La parcel·lació queda subjecta a la prevista en el present Pla [...] La parcel·la mínima resultant serà de 45.000 m2, d'acord amb el Decret sobre Unitat Mínima de Conreu. Resten expressament prohibides successives parcel·lacions, divisions o segregacions de les actuals finques rústiques. [...] Tot i que en l'art. 242 de les NN.SS. sobre la creació de nuclis de població s'estableix una distancia mínima de 250 mt entre habitatges, cal assenyalar que, ateses les característiques específiques del present Pla, es concentra l'edificació dels tres habitatges".


Als anteriors motius que justifiquen la il·legalitat del Pla Especial de Can Morgat s'hi addicionen, també, les previsions relatives als usos admesos en el mas de Can Morgat (art. 16) , entre altres usos, els hotelers, espeficant-se en el propi Pla Especial que es tracta de "ús d'equipament de caràcter privat", facultant-se la construcció d'altres serveis i instal·lacions recreatives, com ara piscines, sense tenir present que s'està novament autoritzant la construcció en sòl no urbanitzable d'edificis que no es preveuen en el Decret Legislatiu 1/1990. Els esmentats usos de Can Morgat no s'adeqüen, en concret, a les limitacions que es detallen a l'article 127 de l'esmentada norma legal .
Finalment, en relació amb les successives vulneracions del Decret Legislatiu 1/1990 per part del Pla Especial de Can Morgat, cal assenyalar que en el règim jurídic de la classificació del sòl no es preveu el tipus "zona privada d'ús públic" al qual fa referència l'article 11 del Pla Especial .

B . En segon lloc, a les anteriors causes que fonamenten la nul·litat de ple dret del Pla Especial de Can Morgat s'hi suma la vulneració del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) i de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals de Catalunya (modificada per Llei 6/1988 i Decret Legislatiu 11/1994).
La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, estableix taxativament que en els espais delimitats pel PEIN s'aplica de manera preventiva el règim jurídic del sòl no urbanitzable (article 18.1) i que "a partir de l'establiment del Pla d'Espais d'Interès Natural els nous instruments de planejament urbanístic
i la planificació específica per a les zones d'alta muntanya s'han d'adequar al contingut del Pla " (article 18.2).

El PEIN, aprovat per Acord del Consell de Govern de la Generalitat de 14 de desembre de 1992, per Decret 328/1992, de 14 de desembre, és un instrument de planificació territorial, amb categoria jurídica de Pla Territorial Sectorial i això significa que el seu abast comprèn tot el territori de Catalunya i que les seves disposicions normatives són d'obligatori compliment per a totes les Administracions públiques catalanes. En el context de la planificació territorial catalana, el PEIN s'incardina en el Pla territorial General de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya l'any 1995, i n'és, en concret, un instrument de desplegament, de manera que les seves determinacions i previsions normatives tenen caràcter vinculant per a tots els intruments de planificació física, territorial i urbanística.

De manera concreta, el règim urbanístic dels espais naturals delimitats pel PEIN, entre els quals hi ha l'Estany i els seu entorn, és un dels aspectes més importants de la conservació d'aquests espais. Per això, el règim urbanístic dels espais naturals és, precisament, el règim jurídic del sòl no urbanitzable, fet que comporta l'establiment per part del PEIN de limitacions concretes en aquests espais. Una d'aquestes limitacions és, justament, la no edificació en aquests espais, amb la única excepció legal admesa de "edificacions complementàries de l'activitat agrària, com també construccions o instal·lacions vinculades a les obres públiques" .

Qualsevol construcció, en tot cas, ha d'adequar-se a la consideració de "construcció aïllada", amb la prohibició legal de construcció d'edificacions de característiques semblants a les de les zones urbanes. Estan prohibides, així també, les parcel·lacions urbanístiques en aquests espais d'interés natural.
Per tant, els usos permesos pel Pla Especial de Can Morgat vulneren així mateix, per les mateixes consideracions abans efectuades, la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals de Catalunya, i el PEIN.

5. Els anteriors fonaments jurídics justifiquen plenament la revisió d'ofici del Pla Especial de Can Morgat per causes de nul·litat de ple dret, en concret, per la vulneració de Lleis i disposicions administratives de rang superior, segons prescriu l'article 102 en relació amb l'article 62 de l'esmentada Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

 

Coordinadora de defensa de l'Estany