El·lipsis
La revolució serà transmesa en streaming | per Albert Martí
Un boom de sèries, principalment americanes i britàniques, ha inundat la programació de tots els canals públics, privats i de pagament de l'Estat. Però contràriament Lost, Heroes, Dexter o Californication són consumides a través de la xarxa, sigui en forma de descàrrega o en streaming. Finalment s'ha produit la paradoxa més amenaçadora per a la televisió.
Fa anys que l'espectador demana un canvi substancial en la manera de veure la televisió. Suposadament la revolució havia de venir a mans de la televisió digital terrestre, més coneguda com a TDT, ja que segons apunten les institucions ens oferirà una interactivitat que ens permetrà confeccionar la nostra pròpia programació. No obstant, tot indica que el televisor digital, sigui de plasma o LCD, envellirà només néixer perquè internet ja li ha passat la mà per la cara. L'exemple més clar el tenim en el gran fenomen de les sèries televisives consumides especialment des del nostre navegador d'internet. Aquesta gran paradoxa posa en dubte a la televisió, almenys tal i com l'entenem.
Durant els darrers tres o quatre anys s'ha produit un fenomen al voltant de les sèries televisives, principalment de producció americana i britànica, tan gran que ha estat engolit per internet. De fet part de l'èxit d'aquestes obres audiovisuals de ficció no hauria succeït sense l'existència de la xarxa, que ha actuat com a font retroalimentadora, creant expectatives per a les estrenes de les noves temporades i convertint-se en un punt de trobada entre els diferents seguidors. Lost, It Crowd, Me llamo Earl, Dexter, Roma, The Office, Heroes o Californication són sèries televisives que parteixen d'una realització brillant i de guionistes enginyosos que aporten moments molt innovadors des del punt de vista del llenguatge audiovisual, però l'altre factor més destacable és que els capítols són majoritàriament vistos des d'internet, prescindint absolutament del televisor i saltant-se tots els drets d'autor.
L'exemple més clar el podem trobar a la sèrie Lost , una producció nord-americana que va començar a ser emesa des de Televisió Espanyola amb un nombre considerable de seguidors. La paradoxa es va donar quan els programadors de TVE van observar que l'èxit de Lost no anava acompanyat de grans índexs d'audiència. La majoria dels espectadors no podien suportar l'espera setmanal ja que aquesta sèrie té una trama oberta, els seus capítols no es tanquen i creen més dubtes provocant una incertesa i una forta addicció. Gran part del públic potencial va acudir a internet per pal·liar la seva set teleaddictiva, utilitzant diferents formes per accedir als capítols emesos a les televisions nord-americanes. Una vegada vista la gran paradoxa, la tercera temporada de Lost va sortir a la venda en DVD mentre s'emetia al mateix temps a TVE. L'èxit de la sèrie va ser molt gran, però no televisivament, per això es va optar pel DVD com una lluita contra la “pirateria” dels internautes. L'exemple de Lost no és únic, l'altre sèrie destacable és Heroes , que quan TV3 la va emetre, gran part dels espectadors potencials ja havia vist la primera temporada feia mesos gràcies a la xarxa.
Aquesta nova manera de veure les sèries televisives parteix de diferents webs que posen a la disposició dels internautes un gran catàleg que et possibilita confeccionar la teva pròpia programació. Cinetube.es, seriesyonkis.com o stage6.com (tancada recentment) et permeten baixar capítols o bé veure'ls directament en streaming . Però també hi ha moltes altres pàgines com mininova.com o blogs d'internautes que et remeten a servidors com rapidshare, megaupload, zshare o bodongo per poder seguir les teves sèries preferides a partir de les emissions de la televisió nord-americana amb subtítols inclosos, fets principalment pels mateixos usuaris.
Avui en dia poden existir fans de Little Britain o It Crowd , i que no sàpiguen ni tan sols si s'estan emetent a les televisions espanyoles perquè aquests usuaris prescindeixen absolutament de les graelles de programació.
En una ocasió vaig escoltar a Sergi Pàmies, en un programa radiofònic com a crític televisiu, advertint del perill de consumir les sèries a internet ja que això les faria desaparèixer perquè el seu hàbitat natural era la televisió, font de producció, de beneficis i d'emissió. Però el perill només és per als canals de televisió ja que aquestes sèries poden afrontar altres vies de distribució sense perdre tants de guanys. Si la indústria discogràfica ha vist trontollar el seu monopoli i ha intentat renovar-se a cops forçats, ara és el torn de la televisió, que necessita reinventar-se i adaptar-se urgentment. De nou, Internet ha ensenyat les seves dents gràcies a la seva gran capacitat com a mitjà de comunicació.