flor_banyoles.info

Menu:

"...les famílies acostumen a comptar amb un gran nombre de fills, ja que aquests garanteixen un bon futur als pares."

"Per molts africans, emigrar és una de poques opcions que els queda per poder plantejar-se un canvi a la seva vida. "

 

 

 

Info relacionada

Les peuples de l'Omo
Women
Sierra Leone
Mali




 

 

 

 

 


 

Una mirada al món

La gran família africana | per Mariona Canals

-  Et presento la meva filla, la Sophie- em diu en Lamin.

Saludo a la Sophie en anglès, ja que ella es de Gàmbia i no domina el francès. Ha vingut a passar uns dies a Senegal i amb en Lamin parlen wòlof. La Sophie té uns grans ulls foscos i dur unes arracades daurades que van de conjunt amb el collaret. La jove deu tenir uns divuit anys. Encuriosida li pregunto a en Lamin com pot ser la seva filla si ell només té trenta anys. Ell em somriu i torna afirmar, sense deixar de mirar-me de manera divertida, que és la seva filla. Com que no em conformo amb tal reiteració, li demano que s'expliqui millor. Fa uns dies que el conec i sé que no té cap fill.

-  No, és la filla del meu germà gran, però a Senegal els nebots i nebodes són els teus fills- em respon.

Aprofitant que ha sortit el tema de la família a la conversa, demano a en Lamin que s'assegui al sofà i que m'expliqui l'estructura de la seva gran família. En els dies que fa que el conec m'ha presentat més germans i germanes que tots els meus cosins i cosins segons junts. Després de reflexionar una estona trobem el número exacte de germans, dotze per part de pare (amb tres dones diferents) i cinc per part de mare. Ell fill únic de mateixa mare i mateix pare, aquest últim va morir quan ell era un nadó. Al morir el seu pare, en Lamin va passar a càrrec del seu germà gran.

Les grans famílies africanes són estructures familiars extenses formades per un gran nombre de membres, que habiten molt sovint en una mateixa casa. En molts indrets d'Àfrica, aquestes estructures familiars estan basades en una organització de la societat tradicional, en la qual la família és una unitat de producció i consum. Tot i que la tendència està canviant, sobretot en les zones urbanes, les famílies acostumen a comptar amb un gran nombre de fills, ja que aquests garanteixen un bon futur als pares. Cal tenir en compte les altes taxes de mortalitat infantil que encara hi ha en alguns països com Mali o Sierra Leone; en els quals un de cada quatre infants mort abans dels cinc anys. Al veure els greus problemes de desenvolupament d'alguns països africans, un nombre creixent de joves, comencen a plantejar-se la monogàmia i no superar en dos o tres el nombre de fills.

Segons entenc, un dels principals problemes de les grans famílies africanes és el fet que de la vintena de membres que poden formar una família, només en treballen, remuneradament, un o dos. Aquests, han de mantenir amb el seu sou, normalment força baix, a tota la família.

En Lamin, encara no s'ha casat i a més té la "sort" de poder treballar per un blanc. Està doncs obligat a donar pràcticament tot el seu sou a la família, impedint poder estalviar per iniciar algun projecte o per continuar estudiant. Per molts africans, emigrar és una de poques opcions que els queda per poder plantejar-se un canvi a la seva vida. Així ho va fer en Mamadou fa divuit anys, quan va marxar de Senegal per anar a treballar a la veïna Guinea-Bissau.

-  Com és que estiguis treballant en un país més pobre que el teu, on els sous són més baixos?- Li pregunto un dia a en Mamadou.

-  Sí, els sous son més baixos, però aquí no tinc família- em respon.

Viatjar a un altre país els dóna la possibilitat de poder estalviar i enviar els diners necessaris a la família, sense haver d'obrir la guardiola cada cop que un germà, fill o pare necessita alguna cosa.

Viatjar a l'Àfrica es conèixer la seva gent, i les famílies tenen un gran pes en la vida africana. Reiteradament els africans obren les portes als estrangers. L'hospitalitat, passa per acollir i per acceptar com un més de la família a les persones invitades. És dimarts, la Kia m'ha convidat a dinar a casa seva. Les dones a la cuina, foc a terra i com en cada casa no hi falta un gran morter de fusta per triturar l'arròs i també les espècies. Fan bullir l'aigua amb grans olles on de mica en mica s'anirà coent el dinar d'avui. Tots els ingredients han estat comprats avui al mercat, car no hi ha nevera ni cap altre electrodomèstic que permeti conservar els aliments.

Pel matí o a última hora de la tarda, les dones aniran a l'exterior de la vivenda, a peu del carrer, on rentaran la roba en grans cubells. Mentre renten, xerren i riuen, aprofiten per netejar els més petits i desprès netejar-se elles. Mentre que les dones són els puntals de la família, els nens són els qui n'hi donen vida. A les cases africanes sempre hi ha nens corrent, que com és usual amb els infants juguen durant tot el dia. Els més petits es passen el dia lligats amb una tela a l'esquena de la mare o al damunt d'una germana gran.

Mentre ajudo a preparar el dinar, la Mariama, la mare de la Kia, em pregunta com viu la meva família a Espanya, un país que no coneix més que per sentir el seu marit elogiant el Futbol Club Barcelona.

-  A casa meva visc jo i el meu company, els meus germans viuen en cases diferents a quilòmetres de casa meva, i el meu pare viu sol.- Li explico.

Encara que es sorprèn pel fet que visqui en parella sense estar casada, el que més li impressiona és que la família no visqui junta. El meu francès no és massa bo, però un xic millor que el seu. Crec que no ho acaba d'entendre. Veig en la mirada de la Mariama cert sentiment de tristesa vers l'estructura familiar europea. Mentre tallo la ceba, la Mariama posa l'arròs a bullir, ens quedem en silenci, cadascuna reflexionant sobre el concepte de família.