El·lipsis
TDT SÍ, TDT NO | per Albert Martí
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha iniciat una campanya per conscienciar a tota la població catalana perquè l'apagada analògica no ens agafi desprevinguts, i així no ens quedem amb un televisor inútil perquè li falta un descodificador. Però la sinceritat del govern torna a estar en entredit perquè no s'explica que aquest canvi és purament tecnològic i que a nivell de continguts, la televisió canviarà ben poc.
La TDT ja ha arribat al Pla de l'Estany, i això bàsicament significa que el 31 de desembre del 2009 es produirà l'apagada analògica. La recent campanya de difusió sobre la TDT ens diu una tele sense TDT no és una tele , però cada vegada que veig l'anunci em qüestiono aquest eslògan. Un aparell de televisió sense descodificador no funcionarà, però amb la TDT continuaré veient el mateix, i per tant una tele amb TDT, per molt digital que sigui, continuarà pràcticament amb els mateixos continguts.
Encara que ens venguin la interactivitat com a revulsiu o la possibilitat de veure pel·lícules en versió original, la digitalització no provocarà res més que una millora per als meus ulls, però no per a la ment humana. És una llàstima que no s'hagi aprofitat el canvi tecnològic per debatre a fons la utilitat de la televisió i dels seus continguts.
Hi han moltes més llars del que no ens pensem que ja viuen sense un televisor, i potser la TDT farà augmentar-ne molt més el nombre. L'apagada analògica arriba en un moment que potser ningú s'esperava, Internet és ja avui dia el mitjà més utilitzat a Espanya. Segons un estudi de Mediascope Europe la població espanyola dedica més hores a la setmana a navegar per la xarxa que no a mirar la televisió.
Des del 2004 la tendència d'internet és d'augmentar, mentre que la televisió decau progressivament. Fins i tot la publicitat, en temps de crisi, creix a la xarxa. Aquest canvi d'hàbit és “perillós” per a tots els mitjans de comunicació tradicionals ja que a la xarxa es pot llegir el diari, escoltar la ràdio, veure capítols de sèries o pel·lícules, etc. A més internet és una eina de treball, d'interactivitat i d'ús social. Això no significa que la televisió desaparegui, però el lideratge ja està perdut i si no s'estableixen canvis substancials en els continguts i no en l'envàs, el descens serà molt més gran.
Malgrat tot, continuo creient que, amb TDT o sense, tots tenim un comandament a distància que ens permet convertir la caixa tonta en una eina sàvia perquè per sort alguns productes televisius continuen oferint cultura, educació, divulgació i entreteniment digne. Com sempre, tot depèn de l'ús que en fem.