El·lipsis
Vacances merescudes | per Albert Martí
L'estiu és una estació difícil per als canals de televisió. Mentre els programadors s'escalfen el cap per a confeccionar una suculenta graella amb un pressupost mínim, la majoria de la gent prefereix estar al carrer i descansar de les pantalles de cristall líquid. La calor, les vacances i l'esgotament d'un llarg any no invita especialment a seure's al sofà per a ser hipnotitzat de nou.
La pregunta sempre acaba sent la mateixa: l'ou o la gallina? La televisió programa continguts segons la demanda dels teleespectadors o són els mateixos canals que confeccionen productes i creen la demanda allà on no hi és? Com sempre la qüestió és massa complexa com per respondre fàcilment. El televident és intel·ligent i pot ser un espectador actiu que refusa allò que no li agrada, però també existeix el tipus passiu, cansat de la jornada laboral, que s'empassa qualsevol contingut que proposi un bon entreteniment.
Durant l'estiu les graelles de programacions dels diferents canals de televisió mai han estat gaire nutritives, i la resposta per part dels directius és que l'audiència baixa en picat i no val la pena esmerçar-s'hi molt. Els espectadors mirem la televisió durant l'estiu, probablement menys que a l'hivern, però ens trobem amb un tedi gairebé absolut a causa de l'absència de programes destacats.
De totes maneres, no tot és negatiu perquè això ens porta a descansar d'un final de trimestre televisiu massa carregat. És evident que l'estrella mediàtica de final de curs ha estat Rodolfo Chiquilicuatro (David Fernández) i la seva broma portada fins a l'extrem quan es va atrevir a pujar a l'escenari de l'Eurovisió. Un acudit que s'ha fet tan llarg que ha acabat convertint-se en un efecte bumerang. El festival de la cançó ha tornat a renéixer de les seves cendres gràcies a un personatge, inventat per la productora El Terrat, que a priori pretenia riure's de la caducitat d'aquest esdeveniment. Al final el mateix Rodolfo Chiquilicuatro semblava haver-se agafat el dia 24 de maig massa seriosament. Per tant podem tornar a fer la pregunta del principi: van ser els teleespectadors que van acabar amb la broma quan van acudir d'una manera massiva a veure la gala d'Eurovisió o van ser els directius de TVE que van saber treure prou suc d'un personatge que era l'antítesi de les seves conviccions artístiques i culturals?
Sigui com sigui l'estiu és una bona època per visionar aquelles sèries i pel·lícules que no hem pogut veure, al igual que llegir els llibres amuntegats durant tot l'hivern, i si encara tenim temps podem escoltar amb deteniment alguns discos. Fins i tot podem continuar navegant per la xarxa i aturar-nos a webs tan interessant com Vimeo, un portal audiovisual confeccionat pels mateixos usuaris que aporten les seves pròpies obres videogràfiques. Tot es permet mentre es pugui descansar durant unes setmanes de la feina i, sobretot, de la televisió.